Llibres (I): "Entre dones soles" de Cesare Pavese

Entre dones soles (Editorial Proa), escrita l'any 1949, un any abans de la mort de l'autor, mostra el Pavese més madur, el novel·lista capaç de crear una atmosfera amb una economia de detalls sorprenent. En aquesta novel·la, Cesare Pavese hi descriu l'alta societat del Torí de postguerra, que comença a aixecar el cap entre edificis encara esfondrats pels últims bombardeigs.

"Jo m’havia separat de la mare a temps. O no? La mare remugava sempre que un home, un marit, era un trist assumpte, que els homes no són dolents sinó estúpids, i vet aquí que també jo l'havia seguida. Fins i tot la meva ambició, el meu neguit d’anar fent tota sola, de comptar amb mi i prou, no venia d’ella?"

Clelia, la narradora, és una modista d'origen humil que ha prosperat a Roma i que al cap dels anys torna a Torí, la seva ciutat natal, on fa dues amigues entre l'alta burgesia piamontesa. Tant Rosetta, la burgesa suïcida, com Momina, aristocràtica i amargada, no saben què és treballar, i mai no s'han hagut de guanyar la vida. Assetjada per les insinuacions de tots els homes que la voldrien seduir, Clelia no ha trobat un home que pugui estimar, potser perquè la seva mare li va inculcar que un marit és "un trist assumpte" i que "els homes no son dolents sinó estúpids".Atrapada en un cercle d'enveges, rancúnies i insatisfaccions, Clelia aprendrà que no podem estimar un altre més que a nosaltres mateixos. Qui no se salva tot sol no el salva ningú.