Mal de pedres (Empúries) és petita i única com una pedra preciosa. Aquesta novel·la, traduïda a diverses llengües, ha consolidat Milena Agus com una de les millors veus de la narrativa italiana actual.
“Si no t’he de conèixer mai, fes que almenys senti la teva mancança”
“Si no t’he de conèixer mai, fes que almenys senti la teva mancança”
[Ho pensa un soldat a la pel·lícula La delgada línea roja]
“L’àvia va conèixer el Supervivent la tardor del 1950. Havia arribat de Càller al continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè “su male de is perdas” (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les termes per curar-se”.
“L’àvia va conèixer el Supervivent la tardor del 1950. Havia arribat de Càller al continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè “su male de is perdas” (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les termes per curar-se”.
