Mal de pedres (Empúries) és petita i única com una pedra preciosa. Aquesta novel·la, traduïda a diverses llengües, ha consolidat Milena Agus com una de les millors veus de la narrativa italiana actual.
“Si no t’he de conèixer mai, fes que almenys senti la teva mancança”
“Si no t’he de conèixer mai, fes que almenys senti la teva mancança”
[Ho pensa un soldat a la pel·lícula La delgada línea roja]
“L’àvia va conèixer el Supervivent la tardor del 1950. Havia arribat de Càller al continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè “su male de is perdas” (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les termes per curar-se”.
Així comença aquesta història d’una dona, del seu matrimoni i del seu amor extraconjugal. Una estada en unes termes, on va a curar-se de càlculs renals, es converteix en un parèntesi en una vida grisa en què apareix un gran amor, quan menys l’espera i menys el busca, i que s’acaba convertint en aquella pedra que queda per sempre a l’ànima, la que deixa un amor no conclòs, no reeixit per les circumstàncies de la vida.
Agus ha teixit una fina xarxa geogràfica, històrica, familiar i sentimental. Gairebé tots els personatges tenen sensibilitat artística, pateixen la malaltia de la bogeria i viuen d'amors inventats o fallits. Una destinació els uneix i ho viuen amb lluminosa acceptació. I si se senten atrets pel suïcidi és perquè forma part de les seves intenses vides interiors. La prosa reflecteix perfectament aquests estats d'ànim. La traductora ha sabut mantenir, amb diferents registres, aquesta prosa continguda, expressió de sentiments que eviten tant el dramatisme com la sensibleria.
“L’àvia va conèixer el Supervivent la tardor del 1950. Havia arribat de Càller al continent per primera vegada. Havia de complir quaranta anys, sense fills perquè “su male de is perdas” (en sard, “mal de pedra”: càlculs renals) sempre la feia avortar durant els primers mesos. Llavors, amb la seva jaqueta llarga, les sabates altes amb cordons i la maleta de quan el marit va ser evacuat al poble, fou enviada a les termes per curar-se”.
Així comença aquesta història d’una dona, del seu matrimoni i del seu amor extraconjugal. Una estada en unes termes, on va a curar-se de càlculs renals, es converteix en un parèntesi en una vida grisa en què apareix un gran amor, quan menys l’espera i menys el busca, i que s’acaba convertint en aquella pedra que queda per sempre a l’ànima, la que deixa un amor no conclòs, no reeixit per les circumstàncies de la vida.
Agus ha teixit una fina xarxa geogràfica, històrica, familiar i sentimental. Gairebé tots els personatges tenen sensibilitat artística, pateixen la malaltia de la bogeria i viuen d'amors inventats o fallits. Una destinació els uneix i ho viuen amb lluminosa acceptació. I si se senten atrets pel suïcidi és perquè forma part de les seves intenses vides interiors. La prosa reflecteix perfectament aquests estats d'ànim. La traductora ha sabut mantenir, amb diferents registres, aquesta prosa continguda, expressió de sentiments que eviten tant el dramatisme com la sensibleria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada